dissabte, 29 de gener del 2011

Activitat 5: L'orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida

Distribució dels musics:
- Primers violins: 10

-Segons violins: 8

- Violes: 6

- Violoncels: 5

- Contrabaixos: 3

- Flautas travesseras: 2

- Oboès: 2

- Clarinets: 2

- Fagots: 2

- Trompes: 3

- Trompetas: 2

- Percussió: 1

- Piano: 1


Biografia del director i una fotografía.

Alfons Riberté i Casas va néixer a Barcelona en una família de musics, va estudiar en el conservatori de Barcelona en Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Insturmentació i Direció d'orquestra. Va ampliar els seus estudis de dierció d'orquestra a Anglaterra. Com a clarinista és membre de la OBC desde 1986
En el camp pedagògic actualment és director de l'Orquestra Simfònica Diaula i de la Jove Orquestra Municipal de la Garriga, en el mateix temps també és professor de diversos música de cambra i de prètica orquestral, a colaborat coma director de la jove orquestra naciona de Catalunya. Ha publicat un repertori orquestral. També a dirgit l'OBC, L'orquestra del gran teatre del Liceu, l'orquestra de Tenerife, l'orquestra simfònica de La Coruña, l'orquestra simfònica de les Balears, l'orquestra simfònica dle Vallès, l'orqeustra simfònica "Pablo Sarasate" de Pamplona, la banda municipal de Barcelona, l'orquestra de cambra de cervera i l0orquestra de cambra de Barcelona 216. fa poc a fet una gira per l'Argentina. L'any 1999 av ser nomenat director Assistent de l'OBC  fins l'any 2002 quan va ser nomenat director titiualr i artístic de la orquestra simfòi¡nica Julià i Carbonell.
 
 

Activitat 4: FIGURES BÀSIQUES DE LA TÈCNICA DE DIRECCIÓ D'ORQUESTRA



quatre temps.




dos temps




6 temps




12 temps

Activitat 3: Leonard Bernstein

Segons el gran compositor i director Leonard Bernstein la tasca del director consisteix en:

· Modelar el temps:
"La música existeix en el temps, i s'ha de tallar, modelar i remodelar el temps fins que, com una estàtua, agafi vida.

· Concertar:
"L'habilitat per obtenir un equilibri orquestral satisfactori depèn del coneixement dels instruments, la seva tècnica, la seva amplitud de registre, els seus límitis, el seu color característic. El director ha de conèixer tots els matisos sonors i saber com es poden obtenir.

· Comunicar:"El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona. Amb batuta o sense, els seus gestos han de comunicar, anticipant-se al so, el significat precís de la música que interpreta.


Activitat 2: EVOLUCIÓ DE L'ORQUESTRA SIMFÒNICA.

1. A l'animació apareixen quatre períodes històrics: barroc, classicisme, romanticisme i segle XX (modern period). Fes una llista dels instruments (nom en català i quantitat) que hi ha a cada període.
- Barroc: Violins (5), Violes (2), Cellos (2), Contrabaixos (1), Flauta (1), Oboè (1), Trompeta barroca (1),
  Clavicèmbal/ Orgue (1).

- Classic: Violins (14), Violes (8), Cellos (4), Contrabaixos (4), Fagots (2), Oboès (2), Trompetas (2),
  French Horns (2), Flautes (2), Timbals (2), Director.

- Romantic: Violins (20), Violes (12), Cellos (12), Contrabaixos (10), Fagots (4), Oboès (4), Clarinets (4),
  Trombons (3), Trompetas (3), Tuba (1),  French Horns (4), Piccolo (3), Arpas (2), Diferents instruments de percussió.

- Modern: Violins (28), Violes (12), Cellos (10), Contrabaixos (8), Tuba (1), Trombons (3), Trompetas(3),
  Fagots (4), Oboès (4), Clarinet (4), Piccolo (3), Timbal (4), French Horns (4), Arpa (1), Diferents instruments de percussió.


2. Quins instruments nous s'incorporen en cada període?
 - En el clàssic les trompes, els fagots, els timbals. En el romàntic picollo, clarinet, tuba, trombons, arpa, piano, i altres instruments de percussió.  En el modern són els mateixos.


 3. En quina època s'incorpora el director? Perquè creus que es fa necessari?
- En el classic, perque cada cop eren mes instruments i necessitavan algu per organitzar.


4. Qui realitzava abans les tasques de direcció dels músics?
- El concertino.

Activitat 1: DISTRIBUCIÓ DELS INSTRUMENTS.

L’orquestra simfònica es compon de quatre elements bàsics: la corda, el vent fusta, el vent metall i la percussió. La seva situació a l’escenari és bàsica pel bon funcionament del grup.  El número de músics i instruments varia en funció de l’època en què va ser compost el repertori.

La orquestra té una organització jeràrquica La corda se situa a la part més pròxima al director. Des de la perspectiva del director, se situarà d’esquerra a dreta: els violins, que es divideixen en primers i segons, les violes, els violoncels, i darrera d’aquests, els contrabaixos. Els músics se situen en parelles i comparteixen un faristol i per tant, també les partitures.
El violí de més a la dreta de tots, és el concertino, que assumeix la responsabilitat just per sota del director. És el cap de tota l’orquestra, i de la corda. Dins de cada secció hi ha un cap, que en els violins és la persona que seu al primer faristol, i a la dreta, i en les violes i els violoncels, és la que seu al primer faristol i a l’esquerra. La parella dels caps de secció s’anomena assistent de faristol. El cap de secció és encarregat de les parts solistes de cada instrument.

Els instruments de vent es divideixen en dues seccions: el vent fusta i el vent metall, que es diferencien pel material de l’instrument.
En el vent fusta trobem el de llengüeta simple com el clarinet i els de llengüeta doble, com l’oboè. En aquest cas el nombre de representants de cada instrument és variable, hi haurà un cap de secció que és l’oboista principal, i un instrument principal i altres de secundaris.

La percussió té un paper molt important, i acostuma a haver-hi més d’una persona. Els instruments es poden repartir indistintament i per preferències dels músics.

Activitat inicial: Virtuds de l'orquestra

  • La varietat de timbres: La varietat de timbre és una part important de una orquestra. Hi ha       instruments que es transformen en altres.






  • Les possibilitats dinàmiques: Es la intensitat de l'orquestra.






  • La suma de personalitats: Cada persona de l'orquestra expressa les seves qualitats.






  • L'instrument que no es cansa: Una orquestra esta format per molts musics, per això poden aconseguir son que no sacavin mai..
  • dijous, 27 de gener del 2011

    EL PALAU DE LA MÚSICA: UN EMBLEMA DE LA CIUTAT.

    - El Palau de la Música Catalana és un auditori de Barcelona situat al barri de Sant Pere, al cor de la capital catalana. L'arquitecte d'aquest edifici modernista fou Lluís Domènech i Montaner, un dels principals representats d'aquest moviment a Catalunya. A encàrrec de Lluís Millet i Amadeu Vives, va ser construit entre els anys 1905 i 1908, per esdevenir la seu de l'Orfeó Català. Va ser concebut per acollir-hi concerts orquestrals i corals, funció que manté encara avui en dia. L'any 1997 va ser declarat Patrimoni arquitectònic de la Humanitat. Així doncs, el Palau de la Música Catalana fou i continua sent un dels emblemes de Barcelona.