COMPOSITOR:

Max Steiner:
Va néixer a Viena, Àustria, 10 de maig de 1888, va morir Hollywood, Califòrnia, 28 de desembre de 1971 va ser un compositor de cinema austríac. Sense dubte un dels més prolífics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva història. Primer va escriure per a Gustav Mahler i més tard va anar a Brodway  i allà va començar la seva carrera de compositor.







Alfred Newman:
Va nèixer el 17 de març de 1901, New Haven, Estas Units, va morir el 17 de febrer de 1970 a Los Àngeles, California, Estats Unitsva ser un compositor nord-americà de música de cinema i un dels més importants. A més va ser l'autor de al sintonia de la 20th Century Fox.







Miklós Rózsa:
Va nèixer a Budapest(Hongria) al 19 d'abril de 1907, i va morir a Califòrnia(Estats Units) al 27 de juliol de 1995. És un compositor de música de cinema.
És membre d'una família acomodada de Budapest, als cinc anys d'edat aprengué a tocar el violí i inicià una educació musical que continuaria a Leipzig i París, ciutats a les que fou enviat per ampliar coneixements.





Bernard Herrmann:
Va nèixer a Nova York de 29 de juny de 1911, i va morir a Hollywood al 24 de desembra de 1975. Va ser un compositor estatunidenc de música de cinema. El seu debut el va fer gràcies a Orson Welles amb Ciutadà Kane i la seva col.laboració més coneguda i contínua va ser amb Alfred Hitchcock. Va ser nominat a l'Oscar en 5 ocasions, guanyant-lo únicament per L'home que va vendre la seva ànima al 1941







Elmer Bernstein:
Va néixer a Nova York(Estats Units) al 4 d'abril de 1922, i va morir a Ojai(California) al 18 d'agost de 2004.  És un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna.



Maurice Jarre:
Maurice Jarre (Lió, 1924 - Los Angeles, 2009) fou un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean - Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.




Henry Mancini:
Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini (Cleveland (Ohio, EUA) 16 d'abril de 1924 - Los Angeles (Califòrnia, EUA) 14 de juny de 1994) fou un músic estatunidenc, conegut per les seves composicions de bandes sonores tals com La Pantera Rosa o Hatari!, amb peces tan genials com Baby elephant walk, que es van fer molt cèlebres.



Nino Rota:
Nino Rota (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (The Godfather, 1972), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.



Ennio Morricone:
Ennio Morricone (Roma, Itàlia, 10 de novembre de 1928) és un compositor italià de música de cinema. És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades.




John Williams:
John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per a Steven Spielberg i el que ha rebut més nominacions a l'Oscar, empatat curiosament amb Alfred Newman en 45, vencent en cinc ocasions.




John Barry:
John Barry (York, Yorkshire, 3 de novembre de 1933) és un compositor anglès de música de cinema.




Michael Nyman:
Michael Nyman (Londres, 23 de març de 1944) és un compositor minimalista, pianista, llibretista, musicòleg, fotògraf i cineasta britànic. És sobretot conegut per les bandes sonores que va escriure durant la seva llarga col·laboració amb el cineasta britànic Peter Greenaway. La seva popularitat es va disparar després de compondre la banda sonora de la guardonada pel·lícula de Jane Campion El piano (1993), que no va ser nominada a l'Oscar tot i haver-ho estat per l'Acadèmia Britànica i per al Globus d'Or.




James Horner:
James Horner (14 d'agost de 1953, Los Angeles, Califòrnia) és un compositor de cinema estatunidenc nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titanic. Se'l distingeix per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a l'ús freqüent d'elements musicals irlandesos (celta) tradicionals.






Hans Zimmer:
Hans Zimmer (Fráncfort, Alemania, 12 de septiembre de 1957) es un compositor de bandas sonoras cinematográficas, pionero en la integración de música electrónica y arreglos orquestales tradicionales.

Pel.lícula Swing Kids.

1. Com és la música en la primera escena: diegètica o incidental?
És música diegètica.
2. A quin músic correspon la peça que interpreten en l'escena?. Busca informació sobre aquest músic.
El músic és Count Basie va ser un director de big band i  pianista estadounidenc de jazz, tocaba especialment en swing.
3. Quin instrument figura com a instrument solista?
L'instruent solista és la guitarra.
4. Anomena altres instruments que hi apareguin i classifica'ls per famílies
Instruments de vent com la trompeta, la tuba. Instruments de corda com el contrabaix.
5. El ball que interpreten els nois s'anomena Liny Hop. Busca informació sobre aquest ball.
És un estil de ball per parelles amb música swing que alguns negres estatunidencs van popularitzar a Nova York cap els anys 20, com una dreivació del xarleston.
6. Quina pulsació té la música
La música es més aviat ràpida gràcies al contrabaix que fa que sembli un ritme bastant ràpid.
7. Per què canvia la música a la meitat de l'escena? Quina pulsació té la nova música que sona?
Perquè venen els nazis i canbien la múscia perquè aquella no estaba bé. La nova música té una pulscaió molt més lenta.

Psicosi d'Alfred Hitchcock

1.Quina funció té el silenci del principi de l'escena?

Té la funció de donar un aspecte de tranquilitat en que esta escribin ella.

2. Per què creus que el compositor Bernard Herrmann tria els violins per a acompanyar aquesta seqüència?

Perquè els violins són uns instruments que donen molt força.

3.Quin tipus de plans predominen en el moment que apareix la música? Canvia el ritme de l'escena? Per què?

 I predominen el  Primer pla, pla Detall, pla Americà, pla Sencer. Si, per donar més tensió ultilitzan plans més curts que quan no hi havia música que eren plans més llargs

4.Descriu els plans picats i contrapicats que apareixen en tota l'escena i explica quina funció tenen.

Un pla picat  és quan l'home està matan a ganivetes a la dona dins, i hi ha un pla contrapicat quan ella s'aixeca de la taula per llençar la nota al bàter. Tenen la funció de donar un enfocament determinat.

5.Quins plans corresponen al del desguàs de la dutxa del final de l'escena? Amb què fa paral·lelisme el director? Per què?
Corresponen al Primer pla, pla Detall. El director fa paral·lelisme amb la vida , ja que quan l'aigua cau per el desaiugua representa que és la vida de la dona que s'ha mort.

Música digètica i música incidental.

Música digètica: És la música que sembla sorgir d'una font sonora que es troba present en l'escena i que té un sentit en la narració. Per exempla, un personatge que canta, una ràdio o una orquestra que toca en una festa.








Música incidental: És la música que serveix per a realçar una escena, o bé per a influir en l'ànim de l'espectador, sense anar lligada a una font sonora en  l'escena

Plans de música i cinema

oratori



obres per a instruments sols



obres per a orquestra

JOHANN SEBASTIAN BACH

Va néixer al 1685 i va morir al 1750 d'origen alemny va ser un organista i compositor de música Barroca va ser memebre de una familía de músics. Les seves obres es consideren el cim de al música Barroca, les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica, en destaquen més de dues-centes obres.

música aquàtica




música pels reials focs artificials


El messies

GEORG FRIEDRICH HAENDEL

Va nèixer el 1685 i va morir al 1795 va ser un compositor d'origen Alemany, posteriorment nacionalitzat anglès. Va ser un compositor del Barroc britànic, la seva obra més coneguda és El Messies, tìpica de l'època nadalenca. Va influir en els compositors Hyden, Mozart i Beethoven.
Va ocupar el càrrec de direector musical de la Royal Academy of Music

ANTONIO VIVALDI

Va néixer en el 1678 i va morir en el 1741 a Venècia (Ítalia)

va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. La seves composicions més populars són les Quatre Estacions. 

 La influència que va tenir en el panorama musical del Barroc és d'una gran transcendència. Consolidà el concert per a solista, forma musical  que encara avui en dia és vigent. El seu estil és brillant, amb una gran força rítmica, contrastos sonors molt clars i harmonies simples però suggestives. Va ser un model molt imitat pels seus contemporanis i, entre tots, destaca amb llum pròpia el nom de J. S. Bach.





Primavera Vivaldi 1 movimiento

Primavera Vivaldi 2 movimiento



Primavera Vivaldi 3r movimiento

INSTRUMENTS DEL BARROC

1.Com es diu el nou tipus de flauta del barroc?
Traverso.

2.Característica històrica del oboè
Es el instrument mes antic dels que produeixen un so per una doble
llengueta, composta per dos canyas.

3.Quina funció tenien els instruments de vent metall a l'Edat Mitjana?
Era un suport de la estructura polifonica.

4.En quina època s'estableix l'orquestra?
En el renaixement.

Video J.S. Bach

Violí Stradivarius

ELS INSTRUMENTS DEL BARROC.

Les carecteristiques d'aquet video són que hi han molts
instruments de corda.

L'orgue i sobretot el clavicèmbal són els encarregats d'acompanyar totes les obres amb l'anomenat "baix continu".

L'estabilitat de l'orquestra es basada en els instruments de corda fregada més el baix continu, anirà afegint instruments de vent com l'oboè, les flautes, el fagot, la trompeta i altres. També s'afegeixen les timbales.

 Catedral de Toledo:

• Es un rataula, que te molts detalls.
• Els materials de el que esta fet aquet retaula son molt cars senyal de poder.

Els clarobscurs del barroc.

Caravaggio (El martiri de Sant Mateu)

• Aquesta fotografia partany al barroc.
• Hi ha una figura central que tot gira al seu voltant.
• Simbolitzen que estan amb moviment.
  

LES FORMES MUSICALS DEL BARROC.

Concerto grosso: Composició musical creada per A. Corelli el la qual hi ha un petit grup de d'instruments solistes (concertino) que s'alterna amb la resta de l'orquestra (ripiendo). El moment en què intervenen tots alhora (concertino més ripiendo) s'anomena tutti.

Concerto solista: Composició musical en la qual trobem un instrument solista que s'alterna amb l'orquestra. Aquesta composició està escrita perquè el solista tingui un alt grau de virtuosisme.

Suite: Està formada per una succesió de danses populars que van alternant un moviment ràpid i un altre de lent. Aquestes danses poden ser: minuet, polonesa, sarabanda, giga, etc.

Sonata barroca: Originàriament no significava una forma de composició, sinó que senzillament era una indicació perquè una obra fos sonada, és a dir, tocada per instruments. L'origen de la sonata barroca el trobem en la suite i constava de l'alternança de moviments ràpids i lents. Aquestes composicions estaven escrites per a un, dos o tres instruments.

Fuga: Composició instrumental o vocal polifònica basada en la imitació. Consta de dues a quatre línies melòdiques (veus). Una veu exposa un tema principal (subjecte), que s'anirà repetint successivament en les altres veus.

MADRIGAL, VILLANCET I MOTET.

MADRIGAL: Neix de les cançons populars italianes polifoniques, composicions en les quals la veu superior interpreta la melodia i les altres tres l'acompanyen. Els madrigals sorgeixen de la poesia renaixentista que cultiva imatges de la natura, plena d'enunciats romantics i fins hi tot erotics, des de Petranca i Boccaccio fins a Sacchetti i Soldanieri, i fins hi tot els Contes de Canterbury de Chaucer. La seva estructura era de dues o tres estrofes i una tornada que s'harmonitzaven a dues i tres veus.
VILLANCET: En els segles XV i XVI el villancet definia una forma de poesia integrada per una tornada que altrernava  amb una o mes estrofes. El repertori inclou elements cortesans, populars i religiosos. Les primers grans col.leccions són els cançoners, especialment el Cancionero musical de palació i el Cançoner del Duc de Calàbria o d'Uppsala.
MOTET: És una peça musical polifònica composta a partir d'un text religios en llatí.

PRESENTACIÓ

Presentació: Estem fent la optativa de musica i el que volem fer es un bloc sobre la renaixença