Txaikovski:
fou un compositor rus del romanticisme. Tot i no formar part del grup de compositors nacionalistes russos, anomenat Grup dels Cinc, la seua música és coneguda i estimada pel seu caràcter rus, així com per les seues riques harmonies i les seues inspirades melodies. Txaikovski va ser un compositor eclèctic. La seua obra, d'una inspiració més occidental que la dels seus compatriotes contemporanis, incorpora elements universals, però aquests s'afegeixen a les melodies folklòriques russes.

Generes vocals i instrumentals

- Vocals:
Òpera: Genera de musica teatral en que una acció escenica es, armonitzada cantada i te acompanyament instrumental.
Lied: és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano. Va florir durant el Romanticisme, en el segle XIX, i va projectar-se durant la segona meitat del XX

- Insrtrumentals:


Poema simfònic (música + literatura): és una obra d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions.
Ballet (música + expressió amb el cos i la dansa): és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa.

Imatges romanticisme

FRANCISCO DE GOYA

ºSemblances fisiquies: Els dos eren molt tosuts i els dos estaven sords.


ºTrajectoria vital: Va morir per lo mateix que Beethoven, es van morir perque els van enverinar amb plom.


ºEvolució del seu estil: El 1771 el seu art es tan poc academic que no obte ninguna ajuda, ni cap exit.
Va sufri una interesentissima evolucio, va presentar La gloria del nombre de Dios.

BEETHOVEN

- Quantes simfonies va escriure Beethoven?
 Ludwig van Beethoven va escriure oficialment nou simfonies, tot i que alguns experts creuen que podia haver escrit una dècima simfonia que es va quedar a mitges per la mort de l'autor.

- Els moments més importants de la pel·lícula estan dedicats a una simfonia, quina?

La pel·lícula se centra principalment en la darrera, la novena simfonia. 

- Es tracta d'una obra que contenia una particularitat, quina?

- Quina creus que és l'escena principal del film? 

El moment culminant de la història és quan Beethoven finalment estrena la seva gran obra, la novena simfonia, dirigint l'orquestra amb l'ajuda de la seva copista Anna Holtz.

- Quan aquesta acaba és quan realment prenem consciència del que pot suposar el seu problema. Quin és aquest problema i com afecta al seu caràcter?

El problema de Beethoven és que s'està quedant sord. Això té un efecte molt negatiu sobre el seu caràcter, ja que cada cop és més esquerp i pràcticament no surt de casa.  

- Què fa Beethoven per lluitar contra el seu destí?

El que fa Beethoven, que ja era pràcticament sord, és utilitzar diversos elements per intentar sentir-hi millor.

- Llegeix aquest article i explica quina es creu que va ser la causa de la mort de Beethoven.

La mort de Beethoven va ser deguda a un enverinament per plom, un metall pesat que també va causar la seva sordesa. Es creu que l'origen de la intoxicació va ser el peix del Danuvi, suposadament contaminat per aquesta substància.

- Quina és l'altra obra important d'aquesta pel·lícula (la que tanca i obre el film)? Per a quina agrupació instrumental està feta? Com l'accepta el seu públic? Quins canvis estètics proclama Beethoven?

- La figura del seu nebot és històrica. Com el veus tu?

Karl, el fill del germà difunt de Beethoven, apareix a la pel·lícula com un personatge que s'aprofita del seu tiet, perquè només el vol pel seus diners, i que no està gens interessat en la música, tot i el talent que Beethoven li atribueix.

- A l'enterrament de Beethoven van anar més de 20.000 persones. Entre els que portaven el taüt hi havia un músic molt famós que va morir l'any següent. Qui era?. Inserta també una de les moltes reproduccions i quadres que s'han fet.

Scuhbert era un autor que admirava molt a Beethoven, per això va insistir en carregar el seu taüt en el funeral. 

La Flauta Màgica.

Personatges
- Tamino: tenor
- Papageno: tenor
- Les tres dones: dues sopranos i una mezzo-soprano
- Els tres nens: dos sopranos i un/a mezzo (veus blanques)
- La reina de la nit: soprano
- Pamina: soprano
- Monostatos: tenor
- Sarastro: baix
- Papagena: soprano

Sarastro és un personatge de la flauta màgica que sembla que va ser inspirat en el Gran mestre Ignaz von Born.

Mentre que la il·lustració pot ser la llum, el personatge de la reina de la nit representaria la foscor, ja que és dona malvada.

Konnte jeder braves Mann

Busca en el diccionari de l'enciclopèdia catalana el significat de les paraules francmaçoneria i lògia i posa'l en tel teu bloc.

Francmaçoneria: persones que professen principis de fraternitat mútua i de racionalisme en política i religió i s'agrupa en entitats anomenades lògies.
Lògia: Nom que pren l'agrupació bàsica de la francmaçoneria, que ha de tenir com a mínim set membres.

Quin és l'origen de la paraula "francmaçó"
Es d'origen frances, pres en prestec de l'angles freemason.

En quin any va entrar Mozart en la francmaçoneria i en quina ciutat?
En el 1784 a la ciutat de Viena.

Quina edat tenia en aquell moment? (posa-hi també les dates de naixement i mort de Mozart)
Els 34 anys. Va neixer 27 de gener de 1756 i va morir el 5 desembre 1791

Observa l'album de Picasa amb els símbols masònics. Busca el seu significat a l'article i comenta-ho.


Quin és, segons el periodista J. Radigales, l'ideal del francmaçó?
Un món perfecte i igualitari entre homes i dones.

A l'article es parla dels diferents graus dels francmaçons. A quin va arribar Mozart?
Va arribar els tres articles

Quines són les tonalitats maçòniques i perquè?
Si mi  i la bemolls, perque tenen tres alteracions.
Quins altres músics apareixen a l'article que també van ser francmaçons?
 Franz Esterházy von Galatha i Georg August von Meklenburg.

Llegeix l'article "Los colores del Barça són masónicos" i escriu la teva opinió.

ACTIVITAT 4:

A classe hem treballat l'obra Eine kleine Nachtmusik (KV. 525)... Sitúa l'obra en la vida de Mozart (on la va fer, amb quines altres composicions coincideix, curiositats, etc.), després inserta el vídeo en el teu bloc, mira'l bé i respon les preguntes següents (també pots consultar les teves partitures):



És una serenata per a quintet de corda format per violí I i II, viola, violoncel i contrabaix, composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1787.
b) Instrumentació: quins instruments toquen...
    - I i II violi

    - Viola

    - Violoncel

    - Contrabaix

c) De quin segon a quin estan les següents parts?

• Tema A (exposició, 1r cop): 00 - 36 segons
• Tema b1 (exposició, 1r cop): segons 53 - 1 minut 6 segons
• Tema b2 (exposició, 1r cop): 1 minut 6 segons - 1 minut 34 segons
• Desenvolupament: 3 minuts 22 segons - 3 minuts 59 segons
• Pont (reexposició): 3 minuts 59 segons -  4 minuts 44 segons
• Coda final (reexposició): Es la part del final

ACTIVITAT 3:

a) Escriu en el teu bloc l'esquema de la forma sonata tal i com l'hem treballat a classe.
   Forma sonata: 
  S'aplica a totes les combinacions instrumentals

•   Instrument - sonata
•   Orquestra - simfonia
•   Orquestra solista - concert
•   Altres - quartet

ACTIVITAT 2:

• Sonata clàssica: És una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments. Tota una serie de formes i procediments compositius des del segle XVI fins a les experiències més rupturístiques de l'actualitat van rebre el nom de "sonata".
• Simfonia clàssica: És en el seu sentit més habitual i extens- una peça musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments. Simfonia no es refereix a una forma musical específica, sinó un gènere de la música orquestral per a ser escoltada preferentment a la sala de concerts.
• Concert clàssic: Un concert classic és una audició pública o privada d'una o més obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadèmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de música.
• Quartet de corda clàssic: És un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.

ACTIVITAT 1:

- Explica la diferència entre "monarquies absolutes" i "despotisme il·lustrat".  
   -En la monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders, ja que la font d'ells és el mateix sobirà i aquest no ha de respondre davant ningú pels seus actes. Tot i que el poder judicial hagi pogut tenir en el decurs de la història d'aquests tipus de règims una autonomia relativa en relació amb el sobirà - a diferència dels poders executiu i legislatiu, que per definició són el sobirà en persona - el dèspota podia canviar les decisions o dictàmens dels tribunals en última instància, o bé reformar les lleis per a la seva necessitat o desig.
 - Els monarques il·lustrats justifiquen la seva autoritat proclamant-se servidors de l'Estat i del poble. Fan seves les idees d'igualtat de tracte davant la llei, la defensa dels drets i de la propietat.

- Explica el significat de la frase "tot per al poble però sense el poble"
  - Vol dir que feien coses per el poble però sense que ells pugesin desidir res.

- Observa el següent vídeo, inserta'l en teu bloc i escriu les seves idees principals 



Idees principals: El pensament racional havia de servir per resoldre els problemes i els misteris. Es va fer la primera enciclopedia.

West-side-story

La fotografia mostra una escena del musical West-side-story.Veiem a un dels protagonistes, Geaorge Chakiris, en la pel·lícula que porta el nom homònim.

Aquest obra estrenada l'any 1957 a Broadway va tenir un gran èxit i se'n va fer una adaptació cinematogràfica que va arribar a guanyar molts premis, entre ells 10 òscars.

L'argument del musical està inspirat en l'obra de Shakespeare Romeo y Julieta, adaptada a la vida americana dels anys 50. La història explica la rivalitat entre una banda de joves immigrants porto-riquenys, els Sharks, i una altra de nord-americans blancs, els jets. L'enfrontament principal sorgeix quan s'enamoren Tony, el cap dels Jets, i Maria, la germana del cap dels Shark.

COMPOSITORS:

John Kander: John Kander Harold (18 de març de 1927) és el compositor d'una sèrie de musicals com a part de l'equip de compositors de Kander i Ebb. Els musicals més importants són Cabaret i Chicago.





Andrew Lloyd Webber: Andrew Lloyd Webber, Baró de Sydmonton, compositor britànic (South Kensington, Londres, 22 de març de 1948) és un dels compositors teatrals més famosos de finals del segle XX amb obres que s'han mantingut amb gran èxit tant a Broadway com en el West End londinenc. Obres importants són cats i el fantasama de la opera.





Stephen Sondheim: Stephen Joshua Sondheim ( 22 de marzo de 1930) es un compositor y letrista estadounidense, especializado en el género musical. Obras importants són Sunday in the Park with George, Dick Tracy i Sweeney Todd.





Leonard Bernstein:Leonard Bernstein (nascut el 25 d'agost de 1918 i mort el 14 d'octubre de 1990), compositor, pianista i director d'orquestra nord-americà. Va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir fama mundial. És conegut per dirigir l'Orquestra Filharmònica de Nova York, els seus Concerts per a joves a la televisió dels 60 i les seves múltiples composicions, entre elles West Side Story (1961), Candide i Un dia a Nova York (1949).

MÚSICA I CINEMA

Sarsuela:La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Opereta:L'opereta és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del segle XIX, primer a París i posteriorment a Viena i Londres. El pare de l'opereta francesa va ser Jacques Offenbach malgrat que anteriorment va existir Hervé i posteriorment Charles Lecocq. A Viena fou Johann Strauss fill i a Londres Arthur Sullivan.

Vodevil: És un subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dóna lloc a errors i situacions còmiques, en les que s'alternen parts cantades amb números musicals. El seu nom deriva del francès vaudeville.

Music-hall:El Music hall va ser una forma d'espectacle molt popular a Gran Bretanya entre 1850 i 1960, però que després va entrar en decadència. El terme pot referir-se a:
Una forma particular d'espectacle amb una barreja de cançó popular, comèdia i ball. El music hall britànic és similar al vodevil americà ia la revista espanyola presentant entusiastes cançons i actes còmics.
El teatre o un altre lloc on es desenvolupa aquest espectacle.
El tipus de música popular associat normalment amb aquestes presentacions.

Cabaret:
Cabaret és un tipus d'espectacle de varietats genera generalment nocturn que combina cançons i textos diversos, i pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars, d'entre els quals no podien faltar les ballarines lleugeres de roba. Es consideràven més aviat indecents i es caracteritzaven per la recerca del glamour a través de l'ús de grans plomes i purpurines als vestuaris i maquillatges molt poc discrets. Va tenir molt d'èxit durant la primera meitat del segle XX.

Musical:
Òpera: L'òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d'una introducció instrumental o obertura. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada). En els casos en què la música pot ser omesa sense alterar totalment la naturalesa de la peça, aquesta es converteix en una obra amb música incidental.

Activitat 5: L'orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida

Distribució dels musics:
- Primers violins: 10

-Segons violins: 8

- Violes: 6

- Violoncels: 5

- Contrabaixos: 3

- Flautas travesseras: 2

- Oboès: 2

- Clarinets: 2

- Fagots: 2

- Trompes: 3

- Trompetas: 2

- Percussió: 1

- Piano: 1


Biografia del director i una fotografía.

Alfons Riberté i Casas va néixer a Barcelona en una família de musics, va estudiar en el conservatori de Barcelona en Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Insturmentació i Direció d'orquestra. Va ampliar els seus estudis de dierció d'orquestra a Anglaterra. Com a clarinista és membre de la OBC desde 1986

En el camp pedagògic actualment és director de l'Orquestra Simfònica Diaula i de la Jove Orquestra Municipal de la Garriga, en el mateix temps també és professor de diversos música de cambra i de prètica orquestral, a colaborat coma director de la jove orquestra naciona de Catalunya. Ha publicat un repertori orquestral. També a dirgit l'OBC, L'orquestra del gran teatre del Liceu, l'orquestra de Tenerife, l'orquestra simfònica de La Coruña, l'orquestra simfònica de les Balears, l'orquestra simfònica dle Vallès, l'orqeustra simfònica "Pablo Sarasate" de Pamplona, la banda municipal de Barcelona, l'orquestra de cambra de cervera i l0orquestra de cambra de Barcelona 216. fa poc a fet una gira per l'Argentina. L'any 1999 av ser nomenat director Assistent de l'OBC  fins l'any 2002 quan va ser nomenat director titiualr i artístic de la orquestra simfòi¡nica Julià i Carbonell.

 

 

Activitat 4: FIGURES BÀSIQUES DE LA TÈCNICA DE DIRECCIÓ D'ORQUESTRA

quatre temps.




dos temps




6 temps




12 temps

Activitat 3: Leonard Bernstein

Segons el gran compositor i director Leonard Bernstein la tasca del director consisteix en:

· Modelar el temps:
"La música existeix en el temps, i s'ha de tallar, modelar i remodelar el temps fins que, com una estàtua, agafi vida.

· Concertar:"L'habilitat per obtenir un equilibri orquestral satisfactori depèn del coneixement dels instruments, la seva tècnica, la seva amplitud de registre, els seus límitis, el seu color característic. El director ha de conèixer tots els matisos sonors i saber com es poden obtenir.

· Comunicar:"El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona. Amb batuta o sense, els seus gestos han de comunicar, anticipant-se al so, el significat precís de la música que interpreta.

Activitat 2: EVOLUCIÓ DE L'ORQUESTRA SIMFÒNICA.

1. A l'animació apareixen quatre períodes històrics: barroc, classicisme, romanticisme i segle XX (modern period). Fes una llista dels instruments (nom en català i quantitat) que hi ha a cada període.
- Barroc: Violins (5), Violes (2), Cellos (2), Contrabaixos (1), Flauta (1), Oboè (1), Trompeta barroca (1),
  Clavicèmbal/ Orgue (1).

- Classic: Violins (14), Violes (8), Cellos (4), Contrabaixos (4), Fagots (2), Oboès (2), Trompetas (2),
  French Horns (2), Flautes (2), Timbals (2), Director.

- Romantic: Violins (20), Violes (12), Cellos (12), Contrabaixos (10), Fagots (4), Oboès (4), Clarinets (4),
  Trombons (3), Trompetas (3), Tuba (1),  French Horns (4), Piccolo (3), Arpas (2), Diferents instruments de percussió.

- Modern: Violins (28), Violes (12), Cellos (10), Contrabaixos (8), Tuba (1), Trombons (3), Trompetas(3),
  Fagots (4), Oboès (4), Clarinet (4), Piccolo (3), Timbal (4), French Horns (4), Arpa (1), Diferents instruments de percussió.


2. Quins instruments nous s'incorporen en cada període?
 - En el clàssic les trompes, els fagots, els timbals. En el romàntic picollo, clarinet, tuba, trombons, arpa, piano, i altres instruments de percussió.  En el modern són els mateixos.


 3. En quina època s'incorpora el director? Perquè creus que es fa necessari?
- En el classic, perque cada cop eren mes instruments i necessitavan algu per organitzar.


4. Qui realitzava abans les tasques de direcció dels músics?
- El concertino.

Activitat 1: DISTRIBUCIÓ DELS INSTRUMENTS.

L’orquestra simfònica es compon de quatre elements bàsics: la corda, el vent fusta, el vent metall i la percussió. La seva situació a l’escenari és bàsica pel bon funcionament del grup.  El número de músics i instruments varia en funció de l’època en què va ser compost el repertori.

La orquestra té una organització jeràrquica La corda se situa a la part més pròxima al director. Des de la perspectiva del director, se situarà d’esquerra a dreta: els violins, que es divideixen en primers i segons, les violes, els violoncels, i darrera d’aquests, els contrabaixos. Els músics se situen en parelles i comparteixen un faristol i per tant, també les partitures.

El violí de més a la dreta de tots, és el concertino, que assumeix la responsabilitat just per sota del director. És el cap de tota l’orquestra, i de la corda. Dins de cada secció hi ha un cap, que en els violins és la persona que seu al primer faristol, i a la dreta, i en les violes i els violoncels, és la que seu al primer faristol i a l’esquerra. La parella dels caps de secció s’anomena assistent de faristol. El cap de secció és encarregat de les parts solistes de cada instrument.

Els instruments de vent es divideixen en dues seccions: el vent fusta i el vent metall, que es diferencien pel material de l’instrument.

En el vent fusta trobem el de llengüeta simple com el clarinet i els de llengüeta doble, com l’oboè. En aquest cas el nombre de representants de cada instrument és variable, hi haurà un cap de secció que és l’oboista principal, i un instrument principal i altres de secundaris.

La percussió té un paper molt important, i acostuma a haver-hi més d’una persona. Els instruments es poden repartir indistintament i per preferències dels músics.

Activitat inicial: Virtuds de l'orquestra

La varietat de timbres: La varietat de timbre és una part important de una orquestra. Hi ha       instruments que es transformen en altres.

Les possibilitats dinàmiques: Es la intensitat de l'orquestra.

La suma de personalitats: Cada persona de l'orquestra expressa les seves qualitats.

L'instrument que no es cansa: Una orquestra esta format per molts musics, per això poden aconseguir son que no sacavin mai..

EL PALAU DE LA MÚSICA: UN EMBLEMA DE LA CIUTAT.

- El Palau de la Música Catalana és un auditori de Barcelona situat al barri de Sant Pere, al cor de la capital catalana. L'arquitecte d'aquest edifici modernista fou Lluís Domènech i Montaner, un dels principals representats d'aquest moviment a Catalunya. A encàrrec de Lluís Millet i Amadeu Vives, va ser construit entre els anys 1905 i 1908, per esdevenir la seu de l'Orfeó Català. Va ser concebut per acollir-hi concerts orquestrals i corals, funció que manté encara avui en dia. L'any 1997 va ser declarat Patrimoni arquitectònic de la Humanitat. Així doncs, el Palau de la Música Catalana fou i continua sent un dels emblemes de Barcelona.

PALAU DE LA MÚSICA

PRINCIPALS ARQUITECTES DEL MODERNISME CATALÀ I OBRES