L’orquestra simfònica es compon de quatre elements bàsics: la corda, el vent fusta, el vent metall i la percussió. La seva situació a l’escenari és bàsica pel bon funcionament del grup. El número de músics i instruments varia en funció de l’època en què va ser compost el repertori.
La orquestra té una organització jeràrquica La corda se situa a la part més pròxima al director. Des de la perspectiva del director, se situarà d’esquerra a dreta: els violins, que es divideixen en primers i segons, les violes, els violoncels, i darrera d’aquests, els contrabaixos. Els músics se situen en parelles i comparteixen un faristol i per tant, també les partitures.
El violí de més a la dreta de tots, és el concertino, que assumeix la responsabilitat just per sota del director. És el cap de tota l’orquestra, i de la corda. Dins de cada secció hi ha un cap, que en els violins és la persona que seu al primer faristol, i a la dreta, i en les violes i els violoncels, és la que seu al primer faristol i a l’esquerra. La parella dels caps de secció s’anomena assistent de faristol. El cap de secció és encarregat de les parts solistes de cada instrument.
Els instruments de vent es divideixen en dues seccions: el vent fusta i el vent metall, que es diferencien pel material de l’instrument.
En el vent fusta trobem el de llengüeta simple com el clarinet i els de llengüeta doble, com l’oboè. En aquest cas el nombre de representants de cada instrument és variable, hi haurà un cap de secció que és l’oboista principal, i un instrument principal i altres de secundaris.
La percussió té un paper molt important, i acostuma a haver-hi més d’una persona. Els instruments es poden repartir indistintament i per preferències dels músics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada